Pregó de la Sra. Pilar Rahola

Bona nit, noble gent de la il.lustre población de Caldes.

Diu la vostra rondalla:

“Eren temps d´ombres i boires, en un poble atemorit

I una bruixa que hi regnava, per govern, ordres i crits.

Tot el poble desitjava que no arribés mai la nit

Perquè ella apareixia en els malsons dels més petits”.

 

La veritat és que quan he escoltat la cançó, no he sabut si l´Anna Pérez i en Jordi Verdaguer feien referència a una vella bruixa de temps llunyans, que es cruspia els nens de dos en dos, o si era una subtil al·legoria dels temps actuals. Perquè també ara tenim malvestats que es congrien en castells esquerps on hi bruixes blavoses que si no es cruspeixen els nens, intenten devorar-nos l´idioma, els recursos i els somnis. Així estem, des de fa cosa de tres segles, defensant-nos dels bruixots, protegint el que és nostre contra els mals vents de ponent, lluitant per la nostra identitat, pels nostres bens, per la nostra llengua mil·lenària, que els Werts dels mals averanys, volen segar com si fos blat. La llengua que parlen els nostres fills, heretada de nosaltres que ho férem dels nostres pares, que ho feren dels seus, i dels seus i dels seus, i així durant segles i segles de persistència, resistència i amor. Qui són ells, els bruixots d’aquests castells de por, per voler destruir l’herència d´un poble? I qui són per decidir sobre els nostres camins, les nostres terres, els nostres mars, la nostra vida? Varen arribar de terres veïnes, varen alçar els castells sinistres del seu poder i des de la talaia amb la que ens dominaven, varen creure’s els amos de la nostra ànima. Però a cada poble de Catalunya hi ha un delit de força, i amb aquest delit hi neix sempre l’esperança, i de l’esperança arriben els Mauricis que ens alliberen dels bruixots, tiren a terra els murs dels castells i retornen la calma al poble. Així va ser a Caldes en l’antigor de les llegendes i així serà arreu, en la ferma voluntat de la nostra terra.

Noble gent de Caldes, esteu de festa i no són dies per parlar de mals astrucs. Amants del lleure i del bon viure des de temps ancestrals, sou depositaris d’una cultura mil·lenària que us ennobleix i ens ennobleix a tots. Parleu, beveu, rigueu, gaudiu de tots els plaers verticals i horitzontals que la festa us dóna, i honoreu amb la vostra alegria l’herència que us han

llegat. Sou un poble antic i orgullós, i aquest orgull us blinda de les bruixes i les malvestats. Diuen que les persones que tenen idees són fortes, però les que tenen ideals, són invencibles. Així és també per als pobles i prou que ho sabeu vosaltres, que fa tants segles que sou aquí, preservant el que sou i el que voleu ser: una petita gran identitat. Però no oblideu els que no ara ho passen malament, els que no tenen feina, els que viuen en cases que els hi poden prendre, els petits empresaris que hi deixen la pell i no se’n surten, els que malden per sobreviure amb la família, els fills, la lluita quotidiana en un moment tant dur. Que la festa regni, però que mai no siguin oblidats els que ho passen malament. Perquè els pobles avançats no són els rics, sinó aquells que tenen cura dels més febles. No hi ha llibertat sense justícia.

Comença, doncs, el regne de l’alegria a la vella i noble Caldes. Fa segles que en Maurici va matar la malavella i va enderrocar el Castell de la por, obrint la porta als temps de la calma. Però estiguem a l’aguait, que han tornat els devoradors de pobles i tornem a necessitar els nostres herois. Haurem de tornar a defensar la nostra llengua, els nostres bens, els nostres drets. Però a l`anima d’aquest vell país hi batega  l’esperit dels Mauricis que sempre han defensat aquest poble. I aquest esperit farà que vencin a les malesvelles, als Werts, als Marhuendas, a les Llanos de Luna, a tots els que ens volen sotmesos.

Visca la festa, que omple d’alegria els cors dels vilatans. Visca la gent de Caldes, que l’estima, la preserva i la sap gaudir. Visca la terra, que és més indòmita i més resistent del que sospiten i voldrien. I visca en Maurici, que treballa silent per obrir la porta dels somnis.

 

 

 .

One comment

  1. Preciós. Emocionant. M’ho vaig perdre en directe però M’ha encantat llegir-ho. Què bé ho fa la senyora Rahola!

Comments are closed.