La llegenda de la Malavella se situa en l’indret màgic del Castell de la Malavella i l’ermita de Sant Maurici, lloc on es va vèncer la senyora feudal per a alliberar el poble de Caldes dels abusius impostos als que els tenia habituats i de la por davant la desaparició constant dels infants caldencs.

Valor històric:

La primera dada documental de la que es té constància del Castell de la Malavella és del 1054 arran d’una escriptura de terres feta per la Comtessa Ermessenda. Se l’esmenta com a “castro vetulo”. Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies del Castell “castro quod dicunt Malavella” en un jurament fet a la Comtessa Almodis, muller del Compte Ramon Berenguer I, fill d’Ermessenda.

El castell es construí en una zona elevada, de control del territori. El seu origen es deu a la repoblació d’aquestes terres seguint models feudals. Les seves restes, que són del segle XII, són de color negre, color que li ve de les pedres de basalt que formen el mateix turó, restes d’una antiga xemeneia volcànica.

L’ermita es troba just al costat de les restes del castell i probablement va ser erigida per continuar el culte religiós que ja l’antiga ermita del castell feia a la zona. Consagrada a Sant Maurici, general de les legions romanes degollat per la seva defensa de la fe cristiana, va ser privatitzada amb la desamortització de Mendizábal. L’ermita dedicada a Sant Maurici es va construir aprofitant velles estructures del castell. Durant el S.XVIII es construeix la façana i l’escalinata, dotant-la d’una certa majestuositat que abans no tenia. Va funcionar i encara ho fa com a centre de reunió dels habitants de les proximitats, i és un indret molt valorat pels veïns de Caldes.

Valor popular vinculat a l’espai del CASTELL DE LA MALAVELLA I L’ERMITA DE SANT MAURICI:

Cada any se celebra el 22 de setembre (festa local) un concorregut aplec de gran tradició (l’any 2015 es va celebrar la seva 171ª edició) on hi tenen cabuda celebracions religioses, una arrossada popular, audicions de sardanes i el recuperat Ball de l’hereu Riera, que com diu el costumari català, la popular cançó està localitzada en aquest espai.

 .